Però aquella nit, a la lluna, en vaig trobar més. Devia ser el temps, perquè els primers dies no n’havia vist cap... I d’aquelles llenties n’hi havia que treien brot, un brot molt fi, com un fil dels més prims, del seixanta o del setanta, un fil que semblava trencadís però que no es trencava de cap de les maneres.
El senyor i la lluna
