I aquell secret... Aquell secret que em feia riure mentre escombrava el menjador o quan em rentava l’únic plat que empastifava... que em feia venir ganes de riure quan algun infeliç em passava pel costat, com és ara vostè, els qui no saben on cauen els molins que no es veuen ni de dia ni de nit, les vaques transparents, borratxes d’aigua amb anís, la baixada de les estranyes conxorxes dels llessamins, de les magnòlies i dels nards, el cementiri dels emblanquinadors...
El senyor i la lluna
